Tema 5: Síntesi, la semiòtica

La semiòtica és una perspectiva que consisteix en preguntar-se de quina manera les coses es converteixen en portadores de significat.



La semiòtica es pot traduir com la ciència de la significació, que deriva de dues fonts diferents.
Una és del filòsof nord-americà Charles Sanders Perice i l’altre del lingüista suís Ferdinand de Saussure.

EL SIGNE

Etimologia: del grec “extreure una part de”. Referir-se a quelcom del qual ha sigut extret.
Per Sanders, pare de la Semiòtica, el signe és triàdic. És a dir, que és un signe però pateix una descomposició en 3 instàncies.

1. El signe – Un signe és quelcom que està per algú, algo o en algun aspecte o disposició.
2. L’intèrpret – El signe es dirigeix a algú, i crea en la ment d’aquesta persona un signe equivalent, o un signe més desenvolupat. Aquest és l’intèrpret del primer signe.
3. Fonament del signe – El signe està pel seu objecte. Està pel seu objecte no en tots sentits, sinó respecte a un tipus d’idea que algunes vegades s’ha anomenat el fonament de la idea.

El coneixement té sempre per objecte a un altre coneixement i mai a la realitat en la seva puresa de no modificada encara pel pensament.
D’aquí, per exemple, sorgeix la possibilitat d’afirmar que l’únic signe és incognoscible, ja que cap dels tres components del signe, ni el fonament, ni el signe, ni l’intèrpret, tenen sentit per si sols.

Per Peirce un signe és un mèdium per la comunicació d’una forma.

En relació a la cosa que es refereix, el signe pot ser classificat en:
Icona: És un signe que posseeix alguna semblança amb el seu referent. Per exemple: una foto, una estàtua, un esquema, un pictograma.
Indicis: Signe que manté una relació directa amb el seu referent, o la cosa que produeix el signe. Exeples: si el terra és moll és un indici de que ha plogut.
Símbol: És un símbol que té una relació arbitrària o convencional amb el seu referent. Per exemple: les paraules parlades o escrites, la creu roja.

EL LLENGUATGE

Charles Morris va ser un important sistematitzador de la semiòtica. La va classificar en tres branques: la sintaxis, la semàntica i la pragmàtica.

El llenguatge verbal està constituït per oracions, grups de paraules combinades. Aquestes paraules són significants i formen oracions enllaçades amb una relació sintàctica.

Nivell sintàctic: relacions formals dels signes entre sí. La sintaxis estudia la relació dels signes entre sí i la combinació de paraules.

Nivell semàntic: estudia la relació de significat entre signe i referent.

Aquests dos primers nivells influeixen entre sí, ja que si jo canvio la combinació de les paraules, el significat varia. També si cambiem el significat la frase pot deixar de tenir sentit i llavors hem de canviar la sintaxis. Les relacions que s’estableixen són donades per l’acord de certes regles (sintàctiques, gramaticals i lògiques).

Nivell pragmàtic: aspecte utilitari del llenguatge. Per a què serveix al home el llenguatge i com l’utilitza. Relacions dels significants amb l’intèrpret. Relació del llenguatge amb la conducta de les persones.

En establir qualsevol procés de comunicació la nostra intenció principal és comunicar un determinat contingut a un receptor, però a part d’aquesta funció, l’ús del llenguatge pot ser utilitzat per desenvolupar moltes altres funcions:

• Funció referencial: Defineix les relacions entre el missatge i l’onjecte. Formula una informació objectiva, observable i verificable.
• Funció emotiva: Defineix les relacions entre missatge i emissor. És l’actitud respecte l’objecte.
• Funció conativa: Defineix les relacions entre el missatge i el receptor, ja que tota la comunicació busca tenir una resposta del receptor. Pot dirigir-se a la intel·ligència o a l’afectivitat del receptor.
• Funció poètica o estètica: Defineix les relacions del missatge amb ell mateix. En les arts el referent és el missatge.
• Funció fàtica: Té per objectiu afirmar, mantenir o detenir la conversació.
• Funció metalingüística: Defineix el sentit de les paraules que corren el risc de no ser compreses pel receptor. Per exemple els peus de pàgina o les cometes.