Tema 4: Síntesi de Donis A Dondis

Donis A Dondis ens parla dels elements compositius principals en una imatge:



Els elements morfològics primaris són elements essencials pel sentit: el sentit d’una imatge depèn de les seves formes. L’espai i el temps són les categories fonamentals que marquen el sistema perceptiu.

L’espai és el paràmetre determinant de la representació fixa o aïllada. A la imatge fixa o aïllada, la dimensió temporal es troba atenuada. La imatge fixa està determinada pel mode en el que s’articulen els elements de l’espai. A l’hora d’analitzar la representació fixa, estudiarem els següents elements morfològics:

- El punt: és l’element morfològic més bàsic. És la unitat que representa la part més petita d’un espai. La seva funció plàstica depèn, principalment, de tres factors:

• La ubicació: és el factor capital en un espai donat amb límits precisos. La pròpia ubicació pot determinar la sensació d’estabilitat o inestabilitat de la imatge. Anistropia: l’espai no és simètric, sinó que hi ha zones amb més pes que altres.
• El contrast: cromàtic amb altres elements, principalment el fons.
• La seva posició relativa: si estem davant un punt aïllat, aquest funciona de manera independent, però si apareixen altres elements, trobem una interacció que accentua el ritme i el paral·lelisme.

El punt pot presentar-se en una imatge de manera implícita, sense estar pròpiament assenyalat. En aquest sentit, podem parlar de tres tipus de punts implícits:
Els centres geomètrics, que poden coexistir o no amb altres centres dinàmics de la composició i entre ells acabar formant una jerarquització.
El punt de fuga orienta la mirada de l’espectador.
Els centres d’atenció de la composició, que són les zones de la imatge que atrauen la atenció visual de l’espectador.

- La línia: és un element plàstic polivalent que pot satisfer el major nombre de funcions en la representació. Es tracta d’una successió de punts i sempre té un principi i un final. Té unes funcions plàstiques importants:

• Aporta profunditat a la composició.
• Crea sectors de direcció en la imatge.
• Separa plans i organitza l’espai.
• Contribueix a donar volum als objectes.
• Representa la forma i l’estructura d’un objecte.

- El pla: element morfològic de superfície que es defineix en funció de la bidimensionalitat i la forma. El pla és el suport mateix de les imatges sobre el qual descansen tots els elements morfològics primaris. Està relacionat amb l’espai. Dins d’un pla es poden articular diferents subespais, per crear, per exemple, la profunditat.

- El color: no és una propietat intrínseca dels objectes. Està determinat per la longitud d’ona. No interessa pels seus aspectes subjectius de la percepció. Aquesta percepció dels colors depèn de tres propietats fonamentals: a) la longitud d’ona, que fa que veiem les coses d’una manera o d’una altra; b) la saturació, que defineix el grau de puresa el color i; c) la lluminositat. Les funcions plàstiques més importants del color són les següents:
Contribueix a la creació de l’espai plàstic de la imatge. Podem parlar de dos tipus de perspectives:

• La perspectiva cromàtica, produeix un espai ple, sense referència a la profunditat. Els colors tenen una mateixa saturació que produeixen una sensació de bidimensionalitat.
• La perspectiva valorista, juga amb la graduació i els diferents graus d’intensitat. Suggereix un espai tridimensional sensorial.
• Gran capacitat per crear ritmes espacials, mitjançant la variació de la saturació.
• Té manifestacions sintètiques, i pot provocar sensacions tèrmiques.
• La juxtaposició de colors càlids i freds sol generar una sensació de profunditat.

- La forma: es tracta d’un determinant exterior de la matèria. Si reconeixem la figura és gràcies a una sèrie de patrons perceptius. Podem parlar de la forma estructural d’un objecte sense confondre l’estructura (disposició interna) amb la forma (l’aparença).

- La textura: és l’efecte de superfície que acusa la materialitat de l’objecte, i contribueix a crear una certa materialitat. La seva funció plàstica és sensibilitza les superposicions, provocar una sensació de matèria i generar efectes de relleu, profunditat, etc