Idees essencials de l’assaig d’Umberto Eco: L'estructura absent
- Analitza la semiòtica i estudia els sistemes de signes, analitzant els codis com a estructures i poder-los explicar a través d’altres estructures.
- Rebutja el codi dels codis, negant la estructura absent.
- Estableix les bases de la semiòtica i proposa un millor sistema de la cultura com a comunicació.
- Critica l’estructuralisme de Claude Lévi-Strauss.
- Remarca el caràcter empíric de la semiòtica.
- Mostra el que pot ensenyar sobre el que ens envolta i els seus codis una lectura semiòtica.
Segons Umberto Eco en l’obra L’estructura absent, reflecteix la possibilitat d’estudiar codis i estructures en els fenòmens de la comunicació.
Umberto qüestiona si el llenguatge realment és el mètode amb el qual l’ésser humà expressa tots els seus sentiments o pensaments, o més aviat són els codis els que permeten determinar aquests sentiments o pensaments. Eco dóna importància al sentit que s’assigna als codis i no al seu contingut.
En la seva obra distingeix dos tipus de conceptes:
- La connotació: es caracteritza per la seva objectivitat; la seva estabilitat i el seu valor d’informació.
- La denotació: la part més subjectiva de l’expressió de l’ésser humà; està formada per totes les unitats culturals que l’emissor transmet al receptor.
La manifestació dels codis, segons Eco la trobem en la part connotativa, ja que és on cada ésser humà té la seva pròpia veritat i el seu propi pensament.
No hay comentarios:
Publicar un comentario