La percepció
•
La percepció és el fruit d’una combinació entre les capacitats innates, la maduresa del sistema nerviós i l’aprenentatge. Pertànyer a una classe econòmica modifica la percepció del món objectiu.
Amb els anys (sobretot dels 0 als 12 anys) es pren consciència del caràcter sòlid dels objectes, de la seva profunditat i forma, el seu relleu i mida, etc.
Amb els anys (sobretot dels 0 als 12 anys) es pren consciència del caràcter sòlid dels objectes, de la seva profunditat i forma, el seu relleu i mida, etc.
L’experiència cultural provoca que quan mirem prestem més atenció a allò desconegut i que ens és nou, que a allò que ens és conegut i familiar.
- Identificació: Assimilació per associació a tipus gnòstics elaborats en l’experiència anterior per part de l’observador.
- Diferenciació: El subjecte descobreix a través de l’estímul aquelles particularitats que el diferencien o l’assemblen a un altre.
La teoria de la Gestalt i la percepció sonora
1. Llei de la proximitat: La percepción de patrones rítmicos constantes, hi hat beats, redobles de tambores, 2&4 snare beats de un compás de cuatro cuartos rock steady, etc. Nótese la similitud de la
ilustración con respecto a las estrellas agrupadas arriba. De este modo el perceptor del mensaje puede
predecir la secuencia del redoble del baterista antes de que este los toque.
2. Llei de la similitud: Agrupación de elementos sonoros por frecuencias equivalentes, relaciones de octavas, similitud de timbres, secciones de instrumentos. A pesar de ser elementos diferentes, en la ilustración siete cantantes, se puede percibir como voces de hombres y mujeres o para el
más conocedor, sopranos y tenores y así sucesivamente. En este caso volumen, duración, timbre y otros aspectos proporcionan la semejanza.
3. Llei de la simetria:
Notas octavadas, notas simultáneas enestéreo. Volumen, niveles de percepción calculados en decibelios o presión sonora, distribución en el espectro panorámico, agrupación por secciones de frecuencias, bajos, medios bajos, medios agudos y agudos. Acordes en todas sus formas. Este concepto es fundamental en la mezcla de un disco y ampliamente usado por los ingenieros de grabación.
4. Llei de la direcció comú: Toda escala continúa hacia arribao hacia abajo,Glissandos, fills ore dobles de tambores de batería,escalas hacia a arriba o hacia abajo, solos instrumentistas. El oyente puede imaginar haciadonde va el redoble del baterista.
5. Llei de la continuitat: Melodías o líneas de voces paralelas como as “Invenciones de Bach” a dos o tres voces. Acompañamientos rítmicos como riffs de guitarras eléctricas. Ej. “Every breath you take” del cantante Sting.
Intertextualitat
D'altra banda, Genette desenvolupà un paradigma complet de relacions transtextuals en l'intent de la poètica per codificar el que fonamenta el caràcter literari d'un text. La transtextualitat fa referència aquí a l'aspecte universal de la literarietat, a allò que relaciona un text amb els altres, sigui de forma conscient o no, i consta de cinc tipus de relacions: . La intertextualitat designa les relacions de copresència entre dos o més textos per la via de la citació, el plagi o l'al·lusió. . La paratextualitat es refereix a la relació que el text manté amb el seu paratext (títol, subtítol, prefaci, advertiments, notes, epígrafs, il·lustracions, etc.). . La metatextualitat respon a l'estatus particular d'un text B que es presenta com el comentari, sovint crític, d'un text A anterior. . La hipertextualitat es produeix en el cas de qualsevol relació que uneixi el text B (hipertext) amb un text anterior, A (hipotext), i que sigui diferent de la del comentari. . L'arxitextualitat determina l'estatut genèric (novel·la, poema, etc.) d'un text i orienta l'«horitzó d'expectatives» del lector.
No hay comentarios:
Publicar un comentario