El paleolític
El concepte d'art es comença a desenvolupar de forma inconscient durant aquest període. La societat del paleolític és nòmada i per tant viu amb els objectes que són més imprescindibles. El seu objectiu és sobreviure caçant i recolectant dels entorns amb les millors condicions possibles.
Tot i aquest estil de vida tant errant, els homínids tenien consciència de la vida i pensaven més enllà. Feien representacions de la realitat, amb una intenció mística però no artística. Mitjançant l'art volien invocar a certs sers superiors perquè els ajudessin amb la caça o per exemple, amb la fertilitat com amb les figures de la Venus.
El poble sentia que hi havia forces superiors, tot i no saber reconeixer-les i aquestes formes artístiques eren les seves ofrenes.
El neolític
2. Grècia
3. Egipte
4. Roma
L'art gòtic
L'art gòtic, tot i trobar-se en el mateix període que el romànic, té una estètica completament diferent. El gòtic fuig de la influència clàssica i es basa en un estil amb molta decoració. El tema central segueix sent la religió catòlica però s'obren les portes a nous temes. L'escultura i els vitralls entren en joc. El color omple els quadres i les esglèsies i l'austeritat es substitueix per grans i ostentoses decoracions. És el pas previ a la llum, tant artística com social.
6. El renaixement
L'humanisme conquesta la societat. El coneixement il·lumina la societat dels segles XV-XVI. L'art i com la societat enten l'art canvia completament. Amb la desaparició del feudalisme i l'ascens de la burgesia hi ha un canvi social molt fort. La societat és més culta i l'art ja no només serveix a la religió. Els cànons clàssics reviuen amb la finalitat de buscar l'home ideal. A més a més l'art pren una vessant més científica ja que s'apliquen tècniques per fer una representació aproximada de la realitat. L'estètica pren la funció principal: es busca la bellesa.
7. El barroc
Podem situar l'art barroc en un context de depressió i canvis. El trencament de l'esglèsia catòlica i el totalitarisme de les monarquies i l'ambient decadent marquen molt l'estètica d'aquest corrent. El barroc busca noves vies d'expressar bellesa. Escenificar la realitat ja no era una prioritat i es barrejava amb la ficció i ilusió dels autors. La religió seguia tenint importància com a tema artístic però l'afany de l'aristocràcia per demostrar el seu estatus i els paisatges i bodegons van ser temes força populars. Cal remrcar la decoració ostentosa i els contrastos durant aquest període.
8. Les avantguardes
Al segle XX la situació era tant canviant com les avantguardes. Aquest corrent artístic era lliure i efimer. La seva base era la llibertat per crear i deixar enrere tot allò antic. Lliberar-se dels corrents anteriors i crear un art totalment individual. Dintre de les avantguardes hi va haver diverses corrents com el impressionisme, expressionisme, cubisme, dadaisme...art molt abstracte que aparentment no té més relació que la llibertat i autonomia dels artistes.
La societat del neolític es consolida amb una nova forma de viure. És una societat sedentaria que ja no necessita desplaçar-se per aconseguir béns per viure. Saben cultivar els aliments i controlar al ramat. Es comença a crear una societat jerarquitzada.
Amb una forma de vida més estable, els homínids prenen més consciencia dels vincles que s'estableixen entre ells. Abandonen aquest aspecte més místic i valoren més la vida humana. Això ho demostren amb grans construccions funeràries anomenats dolmens.
També prenen més consciència de l'art. Creen i construeixen objectes amb funcionalitat però a més a més els decoren, per tant entra en joc la vessant estètica.
2. Grècia
La humanitat evoluciona i amb ella ho fa l'art. Durant l'esplendor de Grècia podem veure com el pensament, la literatura i la ciència formen part d'aquesta societat així doncs, també ho fa l'art.
Per una banda feien grans construccions arquitectòniques plenes de simbolismes i remarcant molt l'estètica. Aquestes construccions com pot ser el Partenó no estàn adeçades al poble sinó són llocs de culte als múltiples Déus que veneraven. Alguns d'aquests edificis també eren accesibles al poble però la societat grega era molt jeràrquica i només els ciutadans grecs podien anar-hi.
Per l'altra banda l'escultura buscàva la perfecció humana. Amb escultures que seguien els cànons de bellesa que es consideraven perfectes - i que segurament ningú complia. Són escultures 100% estètiques amb cossos nus i esbelts. Aquest tipus d'art ens mostra que els grecs tenien una fascinació pel cos humà i un estil de vida sa i culte.
Podriem dir que l'art grec busca la perfecta realitat, o representar la realitat amb tal perfecció que es convertis en irreal.
3. Egipte
Una gran part de l'art en la civilització Egipcia era dedicat al culte religiós i a la monarquia. El rei era la màxima representació de Déu a la terra, es per això que l'escultura i l'arquitectura fos dedicada a aquests personatges i les seves famílies. L'art estava directament relacionat amb la monarquia i eren ells qui marcaven les pautes estilístiques. A més a més les persones que creaven les obres d'art eren considerats artesans, no artistes. No estaven ben considerats ni eren reconeguts.
La societat egipcia estava molt segmentada i molt concienciada amb la religió i sobretot amb la mort. Es per això que les grans construccions egipcies com les piràmides estan dedicades a aquesta temàtica.
La civilització romana no destaca per una gran producció artística. Els romans estaven influenciats directament per els cànons grecs. Tot i això la gran part d'escultura romana es dedicava als grans emperadors de l'Imperi i a mostrar les seves gestes. Els romans apostaven per construcions més funcionals que artístiques. Tot i això els aqüeductes o colisseus resultaven preciosos igualment. La societat romana tenia molt arrelat el fet d'assistir a actes d'entreteniment om pot ser el circ.
5. L'edat mitjana
L'art romànic
Comença l'edat mitjana, i amb ella, una de les etapes més fosques de la història. La religió catòlica s'apodera de totes les manifestacions artístiques. La societat de llavors estava lligada al feudalisme i la gran majoria eren camperols. L'esglèsia i uns pocs nobles gaudien del saber i aprofitaven les pintures per ensenyar al poble que era analfabet. La pintura decorava les esglèsies amb escenes del testament perquè resultes més fàcil d'entendre. La verge maria i Jesús eren les figures més representatives.
L'arquitectura va destacar força per tenir unes característiques molt marcades. Tant l'arquitectura com la pintura són de caràcter molt auster sense grans ornaments i dedicats totalment a la religió catòlica.
L'arquitectura va destacar força per tenir unes característiques molt marcades. Tant l'arquitectura com la pintura són de caràcter molt auster sense grans ornaments i dedicats totalment a la religió catòlica.
L'art gòtic
L'art gòtic, tot i trobar-se en el mateix període que el romànic, té una estètica completament diferent. El gòtic fuig de la influència clàssica i es basa en un estil amb molta decoració. El tema central segueix sent la religió catòlica però s'obren les portes a nous temes. L'escultura i els vitralls entren en joc. El color omple els quadres i les esglèsies i l'austeritat es substitueix per grans i ostentoses decoracions. És el pas previ a la llum, tant artística com social.
6. El renaixement
L'humanisme conquesta la societat. El coneixement il·lumina la societat dels segles XV-XVI. L'art i com la societat enten l'art canvia completament. Amb la desaparició del feudalisme i l'ascens de la burgesia hi ha un canvi social molt fort. La societat és més culta i l'art ja no només serveix a la religió. Els cànons clàssics reviuen amb la finalitat de buscar l'home ideal. A més a més l'art pren una vessant més científica ja que s'apliquen tècniques per fer una representació aproximada de la realitat. L'estètica pren la funció principal: es busca la bellesa.
7. El barroc
Podem situar l'art barroc en un context de depressió i canvis. El trencament de l'esglèsia catòlica i el totalitarisme de les monarquies i l'ambient decadent marquen molt l'estètica d'aquest corrent. El barroc busca noves vies d'expressar bellesa. Escenificar la realitat ja no era una prioritat i es barrejava amb la ficció i ilusió dels autors. La religió seguia tenint importància com a tema artístic però l'afany de l'aristocràcia per demostrar el seu estatus i els paisatges i bodegons van ser temes força populars. Cal remrcar la decoració ostentosa i els contrastos durant aquest període.
8. Les avantguardes
Al segle XX la situació era tant canviant com les avantguardes. Aquest corrent artístic era lliure i efimer. La seva base era la llibertat per crear i deixar enrere tot allò antic. Lliberar-se dels corrents anteriors i crear un art totalment individual. Dintre de les avantguardes hi va haver diverses corrents com el impressionisme, expressionisme, cubisme, dadaisme...art molt abstracte que aparentment no té més relació que la llibertat i autonomia dels artistes.
No hay comentarios:
Publicar un comentario